dimarts, 28 de maig de 2013

DUES VIDES PARAL·LELES: ARNAU BARGUÉS I PERE SANGLADA

Façana gòtica Ajuntament de Barcelona d'Arnau Bargués. Carrer Ciutat
El gòtic català va tenir a Barcelona com el punt de referència per a tots els artistes medievals de prestigi ja que aquí es van bastir els edificis més importants així com es van crear les millors obres de les arts decoratives. Ens podem imaginar per un moment la intensa activitat que es podria viure dintre de les muralles durant aquella època ja que la construcció d'esglésies, convents, hospitals i palaus van coincidir al llarg de molts anys per tota la ciutat. Arquitectes, escultors, pintors i d'altres artistes catalans eren contractats per la noblesa i l'església per a dissenyar obres que majoritàriament encara tenim l'oportunitat de gaudir.

En aquest darrer punt ens fixarem. Situem-nos a la Barcelona del 1399. El Consell de Cent contracta a l'arquitecte català Arnau Bargués perquè construeixi la façana de la Casa de la Ciutat.
   Arcàngel Sant Rafael de Pere Sanglada.
Façana gòtica Ajuntament de Barcelona. 
Arnau com a mestre d'obres va dissenyar sobre el paper la façana segons els cànons del gòtic català, és a dir, preeminència de les línies horitzontals sobre les verticals. Podria haver fet una façana més espectacular ja que Barcelona era la capital de la corona catalanoaragonesa i es podia permetre la construcció d'un edifici com el que també s'estava bastint en aquella mateixa època a Brussel·les. Segurament la manca d'espai fou un factor determinant a l'hora de prendre la decisió final.
L'escultor a qui es va encarregar l'arcàngel Sant Rafael situat dalt de la porta fou Pere Sanglada. Ens trobem amb la primera col·laboració on apareix el nom d'ambdós artistes.


La segona col·laboració va tenir lloc uns anys més tard i uns metres més enllà de l'Ajuntament: a la Catedral de Barcelona. Arnau Bargués va ser el mestre d'obres catedralici entre els anys 1397 i 1407.
Antiga Sala Capitular Catedral
de Barcelona. Arnau Bargués
En aquest període va fer dues actuacions cabdals: el cimbori i l'antiga sala capitular (avui dia és la Capella del Santíssim on es troba el venerat Crist de Lepant). Durant aquesta dècada, Pere Sanglada va finalitzar el famós cadirat del cor. Tanmateix va tenir l'encàrrec del cabdil catedralici per a esculpir l'escultura jacent de Sant Oleguer que actualment està situada dins de la
Capella del Santíssim. Així doncs, ens trobem que ambdós artistes van treballar plegats, d'això no en tenim cap dubte ja que un mestre d'obres medieval supervisava al més mínim detall qualsevol obra que es produïa dins de l'espai en construcció. 
Escultura jacent Sant Oleguer.
Pere Sanglada


Pere Sanglada va treballar sense descans al seu prestigiós taller de Barcelona fins l'any 1408 en què va morir. Arnau Bargués va viure fins al 1413, però no tenim cap més notícia d'ell a partir del 1407.
Dos mestres, dos projectes en comú. A Barcelona, fa ara 600 anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada