diumenge, 7 d’abril del 2013

EL LLEGAT DEL PASSATGE SERT

Passatge Sert (Sant Pere més Alt, 49)
No en tenim cap dubte que sobre el Passatge Sert s'ha publicat molta informació descrivint aquest racó encisador de Barcelona. En aquesta entrada volem aportar alguna dada que resta desconeguda per a la majoria de persones que estimen la nostra ciutat. Resulta difícil extreure documentació sobre la història d'aquest passatge i tenim la certesa que tard o d'hora sortirà a la llum la voluminosa informació gràfica i documental que ara mateix està reposant en algun arxiu tancat sota clau.

Barcelona a mitjans del segle XIX. Es pot veure la gran quantitat de vapors
Però comencem parlant sobre el passat tèxtil de Barcelona ja que serà el fil conductor de la nostra història. És ben conegut per tothom que Catalunya ha estat centre de la indústria tèxtil des que al segle XIX la Revolució Industrial transformés els primitius telers en màquines que multiplicaven la producció fins a límits insospitats. No hem d'oblidar que l'empresa "Espanya Industrial" va convertir-se en la companyia tèxtil capdavantera en tot l'estat espanyol quan es va fundar l'any 1847. 
A partir d'aquell moment, els vapors es van expandir per tot el terreny català i el paisatge urbà de ciutats com Mataró i Sabadell es va emplenar de grans xemeneies que no deixaven d'emetre sutge a tota hora. Barcelona no només va ser la ciutat que va liderar la indústria tèxtil sinó que a través del seu port entraven les matèries primeres així com el carbó britànic provinent del port de Cardiff necessari per al funcionament dels vapors. En una estadística de l'any 1900 es va comptabilitzar que el 53% de la població activa (gairebé 55.000 persones) de Barcelona treballava en la indústria tèxtil. 

La mateixa imatge en dos moments diferents:
 a l'esquerre a mitjans dels anys 80 (observeu detall a sobre del llindar, LA LANERA),
  i a la dreta en l'actualitat (abril de 2013). 

En aquest context ens trobem que a cada barri hi havia empreses tèxtils, fins i tot a Ciutat Vella. Així doncs, l'any 1867 es va fundar la fàbrica de tapissos "Sert Germans i Solà" al Passatge Sert de Barcelona.
Única imatge de l'empresa "Sert Germans i Solà"
Els socis fundadors, Domènec i Josep Sert i Rius, eren fills del teixidor Francesc Sert i Artés. A una guia de Barcelona de 1885 es pot veure el domicili social: "Fábrica de Sert y Hermanos, calle Alta de San Pedro, 49 y 51, con fachada en Trafalgar, 38", és a dir, tenia doble entrada, tal i com ens ha arribat avui dia. Hem de pensar també en la importància que va obtenir aquesta empresa per dues dades que ens aporta la guia. Primer en el nombre d'operaris, 2.500,  i de telers, 700. I segon, en els premis internacionals que va aconseguir a les exposicions universals de Londres i Filadèlfia així com les medalles d'or i diplomes de les universitats de París i Viena durant el darrer terç del segle XIX. Tanmateix ens han arribat notícies de les bones condicions laborals ja que va ser de les primeres empreses en tenir seguretat social per als seus treballadors així com a fundar una escola per a aprenents dins de la mateixa fàbrica. Les darreres notícies que ens arriben és que durant la dècada dels anys 20 la fàbrica continuava en funcionament però no hem trobat cap dada posterior. Com sempre, agrairem qualsevol dada al respecte. 

Actualment, l'edifici s'ha reconvertit en un bloc de vivendes tipus loft i als baixos hi ha diferents negocis i oficines.
Entrada Passatge Sert per Trafalgar

Loft resultant després restauració
Plànol situació Passatge Sert


6 comentaris:

  1. La meva mare hi va treballar del 1936 al 1946, que es va casar. diu que aleshores ja estava parcelat en diferents tallers o industries . Ella treballava de cosidora o modista a una casa que es deia Ros i Campanyà. Feia sobretot roba ineterior de seda de dona i camisons i salts de llit i també camises d'home.

    ResponElimina
  2. També agraïria qualsevol informació o ampliació sobre sobre el meu comentari.
    Toni Olivé

    ResponElimina
  3. La meva mare hi va treballar del 1936 al 1946, que es va casar. diu que aleshores ja estava parcelat en diferents tallers o industries . Ella treballava de cosidora o modista a una casa que es deia Ros i Campanyà. Feia sobretot roba ineterior de seda de dona i camisons i salts de llit i també camises d'home.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Toni per la teva valuosa aportació. Intentarem obrir una altra línia d'investigació sobre el que exposes i esperem aviat publicar-ho. Fins llavors, reiterem el nostre agraïment.

      Elimina
    2. Yo os puedo informar un poco de este pasaje. Mi abuelo( no puedo decir el año) se instaló en dicho pasaje.Venía de Balsas de Sant Pere la industria se llamaba ALPARGATAS LA MARIPOSA. La entrada la tenía por el pasaje. Trafalgar 26 abajo había unas grandes oficinas se accedía al primer piso por una gran escalera de madera de caracol, allí era Ventas.Recfuerdo que era muy grande los empleados iban con carretilla eléctrica. para servir los pedidos.En los pisos de arriba había la fábrica de Alpargatas y de cintas para su fabricación. Había una escalera interior que comunicaba los pisos.Con el declive de la alpargata mi padre tuvo que cerrar.(Era la segunda generación) Nos trasladamos al Pasaje de la Industria (al lado).En nueswtro lugar vino CAMISAS IBARS,También desaparecido.
      Mi abuelo también fundó una fábrica de lonas y tejidos industriales con fábrica en
      PRATS DE LLUSANES (Allí se hacían las lonas para las alpargatas).Nuestro logo era una mariposa.Escanearé un cartel y os lo incluiré. Espero haber aclarado algo. Si queréis más información poneros en contacto conmigo Gracias

      Elimina
  4. originalment només hi havien dues escales de veins. La de la Família Sert i la del personal de la seva confiança (número 13)
    En el pis que ocupava la família Sert diuen que hi ha alguna pintura de Josep Ma Sert
    Un dels baixos eren un safareig per els treballadors.

    ResponElimina