dissabte, 20 d’octubre de 2012

EL RELLOTGE QUE MARCAVA L'HORA OFICIAL A BARCELONA




Passejar per les Rambles és un plaer que s'ha de degustar poc a poc quan no hi ha turistes. És clar, això és una tasca prou difícil exceptuant les primeres hores del matí. Encara més, si treiessim els plàtans que ens acompanyen per tan magnífic passeig, la visió seria incomparable. No estem en contra ni d'uns ni d'altres, ans al contrari, pensem que són elements inseparables. Només estàvem plantejant una situació idíl·lica per tal de gaudir pausadament dels edificis que voregen aquesta antiga riera; perquè "rambla" vol dir això: antics llits de rius o torrents.

A l'arribar a l'alçada del Teatre Poliorama ens trobaríem que l'entrada del teatre forma part d'un edifici bastant curiós amb una façana d'estil eclèctic amb elements decoratius simètrics que ens pot recordar la façana del carrer Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona. Estem parlant de la seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i l'edifici es va inaugurar l'any 1894. L'arquitecte responsable de l'obra va ser Josep Domènech i Estapà i el seu nom tornarà a sortir en aquesta entrada unes línies més avall. De moment, continuem observant la façana principal. Entre d'altres coses, ens cridarà l'atenció un rètol situat sota del rellotge: HORA OFICIAL. I, efectivament, aquest rellotge va marcar el ritme de vida dels barcelonins a partir de 1891 durant més de cinquanta anys. Malgrat que el rètol continua al seu lloc informant al vianant que Barcelona té hora oficial, en realitat ja no és així però nosaltres aplaudim la decisió de no tocar-lo. Ens podríem estendre molt més en detallar la decoració de la façana però ara ens dirigim cap al centre de l'edifici per aturar-nos en dues torres que sobresurten per darrere. Només són visibles des del carrer els mesos de desembre a febrer quan els plàtans no tenen cap fulla que impedeixi la visió. 

Les dues torres són idèntiques però una és una estació meteorològica i l'altra una estació astronòmica. L'Acadèmia de les Ciències i Arts havia de tenir el seu observatori en una època en què les societats astronòmiques avançaven en el coneixement d'aquesta ciència. Tot i trobar-se a una alçada considerable, l'observatori astronòmic va quedar-se aviat obsolet arran de la implantació d'una novetat urbanística a les principals ciutats europees: l'electrificació de l'enllumenat públic. Aquest fet minvava la qualitat de les observacions nocturnes. Ràpidament l'Acadèmia va engegar un pla per a construir un nou observatori a Collserola, lluny de la contaminació lumínica. El projecte va ser possible gràcies a l'aportació econòmica feta pel marquès d'Alella, Camil Fabra i Fontanils. Així doncs, l'any 1904 es va inaugurar l'observatori Fabra que encara es troba actiu i és una icona de Barcelona.


L'arquitecte responsable va ser Josep Domènech i Estapà. Us sóna aquest nom? Correcte, el mateix que va dissenyar l'Acadèmia. El fet que Barcelona hagi estat ciutat de grans arquitectes (Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch,...) ha provocat que d'altres grans professionals restin a l'ombra (Sagnier, Falqués o el mateix Domènech i Estapà). Continuant el fil de l'Observatori Fabra, el primer director del mateix va ser un altre gran professional, Josep Comas i Solà, propietari de Vil·la Urània, residència familiar, a la Via Augusta. El senyor Comas va fer grans descobriments en matèria astronòmica i no content en disposar d'un observatori de grans dimensions, es va fer construir un al terrat de Vil·la Urània. 

Josep Comas i Solà al seu observatori de Vil·la Urània

El seu compromís perquè l'astronomia arribés a tota la població era tal, que en el seu testament donava la vil·la a l'Ajuntament de Barcelona a canvi que la gestionés com a centre d'observació popular o com a escola. Això va ocòrrer l'any 1937. Ara, després d'aquest temps i fruit de la lluita veïnal, Vil·la Urània es convertirà en un equipament municipal al servei del barri. Ho celebrem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada