dimarts, 11 de setembre de 2012

PLAÇA DE LA GARDUNYA O UN LLIBRE OBERT SOBRE LA HISTÒRIA DE BARCELONA

El lloc conegut com a Plaça de la Gardunya potser no el situem sobre el plànol però si diem que és la plaça darrere del Mercat de la Boqueria llavors sí que la ubicarem. Es tracta d'un espai obert que aporta una mica d'aire a la sensació claustrofòbica que provoquen els estrets carrers del Raval. La seva situació estratègica a prop del mercat fa que el seu ús estigui subordinat a la intensa activitat que s'hi desenvolupa.

En el moment d'escriure aquesta entrada, la plaça es troba immersa en un procés de remodelació que inclou la construcció d'un nou parking subterrani que millorarà l'aprovisonament de mercaderies de la Boqueria. Tanmateix l'escola Massana té previst construir aquí la seva seu i alhora hi ha previst construir-hi habitatges de protecció oficial. El fet d'haver titolat aquesta entrada com a llibre d'història de Barcelona és degut a que s'han trobat emprentes dels primers pobladors del Pla de Barcelona, passant per restes medievals i arribant a l'actualitat i el seu futur lligat al Mercat de la Boqueria.
Però comencem per l'origen etimològic del seu nom. Segons el nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona, la descripció de Plaça de la Gardunya és Pati de la presó i de la part més cridanera i tèrbola del mercat de la Boqueria, en diuen també "la Gardunya".
Ens agradaria afegir un matís a l'expressió "pati de la presó" ja que creiem que el pati es refereix a un dels que hi havia a l'antiga Presó d'Amàlia o Presó Vella que estava situada al carrer Reina Amàlia, a tocar de la Ronda Sant Pau, és a dir, no hi ha cap connexió física entre ambdós indrets. Aquesta presó estava tant superpoblada que els presoners havien de viure literalment als patis de la presó tal com mostra aquesta fotografia.


A sobre de la porta de la paret es pot observar "ENTRADA DORMITORIO". Els patis més famosos eren el de la Gardunya i el dels Micos. Les condicions de vida eren duríssimes i fins i tot no hi havia distincions entre adults i nens. Al centre de la foto podem veure un nen mirant la càmara mentre el fotografiaven.

Fet aquest incís, gardunya vol dir en sentit figurat "mala gent, persones que actuen per mitjà de la traïdoria o l'engany". En aquest espai es situaven les venedores de fruites i hortalisses, més conegudes com a marmanyeres, així com venedors de poca importància. Ens podem imaginar el xivarri que hi hauria els dies de mercat.
Ara tornem a fer volar la imaginació i ens situem 6.000 anys enrere en aquest mateix lloc. Ens trobem enmig d'un bosc riberenc, envoltats d'alzines i roures. Podem sentir la remor de l'aigua provinent dels torrents propers. El cant dels ocells es trenca sobtadament per un lament continu i apesarat. Apartem les branques que ens impedeixen contemplar l'escena que transcórre en una claror del bosc.
Una família està inhumant un membre difunt. Es tracta d'una dona adulta i l'estan dipositant en posició fetal dins d'una rasa que han fet a dos metres de profunditat juntament amb una urna funerària plena de fruita i viandes. El seu aixovar es composa d'una polsera de variscita i un collaret d'esteatita amb un penjoll d'ullal de senglar. El seu marit li estreny la mà per última vegada abans de dipositar-li a sobre tota la terra extreta moments abans. A continuació, la família es dirigirà cap al seu assentament que es troba muntanya amunt des d'on poden visualitzar tot el Pla de Barcelona amb el mar de fons. Acabem de ser testimonis d'un ritual de l'anomenada "cultura dels sepulcres de fossa" característic del Neolític.

Casualment a l'abril de 2011 l'equip tècnic encarregat de les obres de la plaça de la Gardunya va trobar les restes de la protagonista de la nostra història. 

Moment del descobriment del sepulcre
Restes de la nostra protagonista
De fet, no només han trobat aquestes restes, també n'hi han aparegut d'altres que aquest cop sí estaven documentades. Es tracta dels fonaments del monestir de Santa Maria de Jerusalem i que ja eren parcialment visibles des d'abans de la remodelació de la plaça. 



Seguint el fil del monestir, ara ens trobem a la Barcelona del segle XIII. El rei Jaume I governa amb fermesa la poderosa i extensa corona catalanoaragonesa. La ciutat comtal ha crescut tant que la població ha d'establir-se extramurs. Tanmateix, les ordes monacals construeixen les seves cases centrals a la capital del regne, especialment al Raval que no s'inclourà dins la muralla fins al segle XIV. El convent de Sant Josep es va establir al solar que ocupa actualment el Mercat de la Boqueria. Ja tenim una altra dada que ens informa perquè també és conegut com a mercat de Sant Josep. Tot just al darrere, on 5.500 anys abans havíem assistit a l'enterrament neolític i al lloc on abans hi havia la casa d'en Porta, s'hi va establir el monestir de Santa Maria de Jerusalem fundat per Rafaela Pagès de retorn d'un peregrinatge a Terra Santa.
Planta Monestir Santa Maria de Jerusalem
Planta superposada a un plànol actual

Avancem ara fins al 25 de juliol de 1835. Espanya es troba immersa en la primera Guerra Carlina i Catalunya es posiciona majoritàriament al bàndol liberal. La situació esdevenia cada dia més radical i les classes populars acusaven als monjos de donar suport als carlins. A Barcelona va tenir lloc un dels episodis més violents quan escamots de gent exaltada o coneguts com bullangues van cremar sis convents entre els quals hi era el de Sant Josep. El solar resultant d'aquest fet va afavorir perquè l'Ajuntament de Barcelona i el Govern permetessin l'establiment del Mercat de la Boqueria. No obstant, el monestir de Santa Maria de Jerusalem es va salvar ja que l'atac es va dirigir contra cenobis de monjos i no pas de monjes. Ara sí, trenta anys més tard,  l'any 1868 va ser assaltat i enderrocat parcialment. El motiu es desconeix. Si algú ho sap, agraïríem que ens ho faci saber per tal d'incloure'l en aquesta entrada. Finalment, el solar va quedar a expenses de la Boqueria quan es va traslladar pedra per pedra gairebé tot el claustre per a tornar-lo a bastir al col·legi de Sant Miquel al carrer Rosselló amb Muntaner. Això va passar al 1888.
Claustre de Santa Maria de Jerusalem al Col·legi Sant Miquel

A partir de llavors la plaça de la Gardunya va acollir la venda a l'engròs de fruites i verdures fins al 1927, moment en què es va centralitzar al mercat del Born. La funció d'aprovisionament de mercaderies de la plaça de la Gardunya no va fer-se realitat l'any 1967 quan es va construir el pàrking subterrani i es va habilitar un espai en superfície de càrrega i descàrrega. Un episodi curiós es va produir entre els anys 60 i 90 quan gent analfabeta acudia a la plaça de la Gardunya perquè els escrivents que hi eren establerts en petites casetes redactessin les cartes que volien enviar als seus familiars.

El projecte final de remodelació encara porta un ritme lent degut a que s'estan fent cates arqueològiques a les restes del convent de Santa Maria de Jerusalem. Esperem que les obres resultants siguin dignes de la història singular d'aquest indret tant valuós.

Cates arqueològiques i enderrocament parking. Juliol de 2012
Imatge virtual de la futura Plaça de la Gardunya

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada