dijous, 2 d’agost de 2012

ESTADI OLÍMPIC DE MONTJUÏC

La principal instal·lació esportiva de qualssevol Jocs Olímpics és sens dubte l'estadi olímpic perquè en ell es desenvolupen la majoria de proves d'atletisme, considerat com l'esport rei. Tant la inauguració com la cloenda dels jocs tenen lloc en aquest espai. En el cas de Barcelona, la història de l'estadi olímpic (des del 2001 s'anomena "Lluís Companys") va lligada a la celebració de l'Exposició Internacional de 1929.




L'arquitecte de l'estadi va ser Pere Domènech i Roura, fill del cèlebre arquitecte Lluís Domènech i Montaner (autor entre d'altres de l'Hospital de Sant Pau i del Palau de la Música). El fet que Barcelona hagués organitzat amb èxit l'exposició i posseir un estadi que a l'època era el segon més gran d'Europa, va animar les autoritats a presentar la candidatura dels Jocs Olímpics de 1936. L'altra candidata, Berlín, va ser finalment l'escollida amb 43 vots contra els 16 vots que va obtenir Barcelona. No obstant això, va ser la segona vegada (després de l'Exposició Universal de 1888) que Barcelona experimentava una metamorfosi urbanística profunda que encara perdura avui dia.

Inauguració de l'Estadi Olímpic

Un capítol negre en la història de l'estadi es va produir durant la Guerra Civil quan va esdevenir centre d'acollida (juntament amb el Poble Espanyol) per a famílies senceres vingudes de zones ocupades per l'exèrcit franquista. Es creu que va arribar a allotjar fins a 2.000 persones que van convertir l'estadi en un veritable camp de refugiats amb menjadors, dormitoris, escoles,...

Refugiats durant la Guerra Civil. Tardor de 1936

Passats els anys i amb el que no van comptar les autoritats va ser en l'explotació de l'estadi i la seva rendibilitat una vegada acabada l'exposició universal ja que només es va organitzar algun esdeveniment esporàdic que no podia equilibrar el balanç entre ingressos i despeses generats per la seva gestió. Així doncs, ens trobem que a partir de 1963 i fins al 1986, l'estadi va caure en una etapa de plena decadència marcada per la desídia de les autoritats municipals fins al punt que es va utilitzar per a allotjar famílies damnificades per les inundacions a les barraques del Somorrostro. Tanmateix la muntanya de Montjuïc es va convertir en destí per a persones sense recursos que van arribar durant les onades migratòries dels anys 60. A continuació es pot observar com l'espai entre el castell i l'estadi de Montjuïc va ser literalment ocupat per aquestes famílies que van viure molts anys en pèssimes condicions de vida (la foto es correspon amb el plànol de Montjuïc l'any 1971):




L'elecció de Barcelona com a seu dels XXV Jocs Olímpics va originar que el vell estadi tornés a revifar i la seva desitjada remodelació va conservar les seves façanes però l'interior es va canviar completament amb capacitat per a 55.000 espectadors (inicialment es preveia que el nombre fos de 70.000 espectadors però aquest dèficit es va solucionar amb la instal·lació de grades desmuntables).

Estadi Olímpic abans remodelació






Fins al moment, la seva explotació ha estat raonable gràcies a que el RCD Espanyol el va utilitzar com a estadi provisional des del 1997 fins al 2009. Tanmateix és el lloc escollit per grans estrelles de la música per a organitzar-hi concerts. Els primers en fer-ho van ser els Rolling Stones actuant dues nits seguides el 13 i 14 de juny de 1990 (dos anys abans dels Jocs Olímpics).
La incògnita serà el futur que li espera perquè el manteniment d'aquest tipus d'instal·lació requereix un esforç econòmic i financer que les autoritats municipals hauran de saber gestionar i evitar així etapes obscures que no s'haurien de tornar a repetir.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada